Basseta de Molentiu
AGRUPACIÓ DE MUNTANYA EL TURMELL, XERT
5 de febrer de 2023
Ruta senderista pel terme de Xert: mas d’en Rei-mas de Muntanyes- basseta de Molentiu-
els Masets-mas de Muntanyes i mas d’en Rei
A les vuit del matí emprenem la pujada amb cotxes fins a l’esplanada del mas d’en Rei. En aquesta ruta anem l’Agrupació de Xert, acompanyats pels amics de l’Esquetxe de Rossell.
Poc abans d’arribar-hi, es té una visió de postal del mas: edificacions en pedra voltades de pi, xiprer i sabina, etc (avui en dia és propietat de l’administració autonòmica).
Dia molt assolellat, però amb un ventet que fa que et poses la protecció del coll, caputxa i guants. A les dotze ja sobra tot, però a les nou tot fa falta…
El paisatge és idèntic al que vam trobar a Bel (les finestres de Bel) ja que compartim els últims contraforts de la serralada Ibèrica: barrancades, carrasquissos, pinades,
construccions de paret en pedra seca (màrgens) que indiquen que aquells bancals en un dia o altre van ser treballats, etc. Tot testimonis de la vida de la gent que habitava aquelles
contrades.
Parlem ara ja de la ruta en qüestió. Sortim de l’esplanada del mas d’en Rei i prenem el camí de terra que ens porta al mas de Muntanyes (nom ben significatiu) i d’aquí al barranc del
Cingle. Quan s’arriba al mig del barranc, entre altres possibilitats de caminar, n’hi ha tres: pujar pel barranc, o siga a l’esquerra, la qual cosa ens duria a la cova-refugi de la Pastora
(ruta que ja vam fer una altra vegada); seguir tot recte, o siga, creuar el barranc i seguir les indicacions dels postes informatius que ens porten al pic Turmell a Vallibona i la
Vallivana; i la tercera i última, seguir a la dreta, baixar pel barranc del Cingle i tot seguit per una pista paral.lela a ell i continuar-la fins a arribar a un nou barranc, conegut amb el
nom de la Fusta. En aquesta pista a poc de començar a caminar, trobem el povet d’Aurelio, construcció per aprofitar l’aigua. La base és antiga, però l’arc que sustenta la corriola és
molt modern (és un punt de referència en el camí).
Deixem la pista o camí i ens trobem amb el barranc de la Fusta. Anem literalment pel llit del barranc: pedres i més pedres, blocs enormes i no tan enormes, etc. al costat dels quals
nosaltres som simples i humils formiguetes. Impressiona de veritat i més si mires cap amunt, amb les parets quasi verticals i voltant per damunt dels nostres caps una colla de
voltors! Arribem pujant pel llit del barranc a un mur de pedra, cosa que ens obliga a desviar-nos a la dreta i pujar pel vessant del barranc, quasi vertical; a mida que puges, veus el llit i comences a albirar a la dreta les muntanyes i muntanyetes i moles del terme de
Xert: la murada, la llarga i la redona.
Arribem al punt més alt de tot el recorregut: 900 metres sobre el nivell del mar i prop d’aquí trobem la basseta (diminutiu) de Molentiu completament seca i resseca, malgrat els
350 litres caiguts el dissabte 12 de novembre de l’any passat. Cal recordar que a partir de la segona quinzena de gener el vent va ser amo i protagonista d’aquestes contrades.
Cel seré i un ventet ben fresquet, que allunyen qualsevol possibilitat que hi haja un nuvolet, fan que tinguem una excel.lent visibilitat, gràcies a la qual podem veure les moles de Xert, la vora de la costa i bona part de les serralades, des de Peníscola fins a Castelló.
I com pregunta algú, en aquesta empresa no s’esmorza? Efectivament és l’hora d’esmorzar i de reposar forces. Esmorzem en un punt alt però receròs i assolellat. Tot seguit reprenem
el camí i fem cap al cocó (clot natural obert en la roca dins el qual es posa aigua quan plou) de Maties (llegenda: rep el nom de Maties perquè aquesta persona posà el cap dins
d’ell i després no el podia traure!)
Ara és l’hora de baixar i arribar al punt de sortida. Però entremig ens aturem en un abric obert en la mateixa paret de la roca en el qual només hi cabia una persona (pastor/pastora)
i rabera de bestiar, resguardada per un marge de pedra.
Des d’aquest punt fem cap a les restes d’uns masos coneguts amb el nom de els Masets. Es veu alguna que altra portalada, parets en runes, etc. Restes que indiquen que devien estar
ocupades en un temps no tan llunyà. Pels voltants del mas es veuen bancals que avui en dia són ocupats per pins ja grans producte d’alguna reforestació. Al costat del mas i en direcció
al camí trobem una monumental carrasca digna de veure.
La ruta s’acaba: baixem al camí i en poc de temps passem una altra vegada pel povet d’Aurelio, el barranc del Cingle, el mas de Muntanyes i el mas d’en Rei. Fi de la ruta. No en som 62 com en la primera, però sí més de 30. Ens acomiadem fins la propera, al mes de març i pel terme de Vallibona, si el temps ho permet!
Salut i muntanya!