Xert
AGRUPACIÓ DE MUNTANYA EL TURMELL, XERT
ASSOCIACIÓ SENDERISTA L’ESQUETXE, ROSSELL
26 DE GENER DE 2025
Primera sortida senderista de l’any 2025. L’Agrupació de Muntanya el Turmell de Xert i l’Associació Senderista l’Esquetxe de Rossell hem realitzat aquesta primera sortida a la Cova del Drac a la Sénia, Tarragona.
Ens trobem els dos grups a la presa de l’embassament d’Ulldecona i deprés de la foto de rigor dels participants emprenem la caminata a les 9.15. Seguim les indicacions que trobem en un pal indicador on llegim Tenalla, Portell de l’Infern, Salt de Robert i Pont Foradat i seguim la pista durant un quart. Ens reagrupem i tot seguit enfilem una senda que
surt a l’esquerra de la pista que sense deixar-la ens portarà a la Cova del Drac. Cal dir que aquesta senda és una empinada costa quasi que vertical amb una gran quantitat de ziga- zagues, esquerra-dreta, dreta-esquerra que com s’ha dit abans ens deixa a la mateixa entrada de la Cova. La pujada ens costa pràcticament una hora. Pujant sentim gran quantitat de comentaris: “que jo no sé si arribaré; com que la tornada és pel mateix camí, m’aturaré i ja els esperarè; si la pujada és dura, no sé com serà la baixada; això és molt dur per a mi; si ho arribo a saber no vinc” i alguns més. Molts comentaris, però ningú no es queda pel camí. A les 10 ens aturem en un mirador des d’on veiem la part més gran de l’embassament, ara totalment ple, cosa que contrasta amb la imtage del mateix lloc abans de la dana i que gràcies a aquelles pluges, ara presenta una imatge impressionant.
Entre les 10.15 i 10.30 arribem a la Cova on a simple vista tenim una ampla sala on esmorzem i més a l’interior una cavitat encara més ampla a la qual s’accedeix entrant ajupit o pràcticament gitat a terra. Alguns han anat també a veure unes balmes que hi ha al costat de la Cova.
A les 11 emprenem la baixada i les premonicions que algú va dir pujant, es van quedar en no res: vam baixar poc a poc, en fila índia, agafant-nos a les branques que podíem dels arbres que hi havia, i fins i tot, algú, en algun tram de baixada, el va baixar com si fos un tobogan, pensant-se que estava en els tobogans del Parc de Gulliver, al llit vell del Túria. Sobre les 12 arribem a la pista i en un quart més al lloc on tenim els cotxes. Acabem la ruta i prenem un refresc en el restaurant que hi ha a la vora de l’embassament.
Cal dir que la part més baixa de la pujada eren en el seu moment bancals o feixes treballades ja que es poden veure els màrgens de pedra en sec, també el que queda d’alguna olivera, o alguna caseta de terme sense sostre, però que ara és tot terreny colonitzat per la malea, carrasques, carrasquissos, pins, etc, vegetació típica dels últims contraforts de la serralada Ibèrica.
Ens acomiadem fins la propera, i salut i muntanya!
