Jaca - Astún
AGRUPACIÓ DE MUNTANYA EL TURMELL
VIATGE AL PIRINEU D’HOSCA
30 DE JUNY, 1 i 2 DE JULIOL
No és diumenge, sinó divendres 30 de juny i a les 16 hores l’autobús ens porta a Jaca, on dormim dos nits per a complir amb la tradició de fer una escapada al Pirineu en el començament de l’estiu. Destaquem que Jaca té una magnífica catedral romànica i una ciutadella militar que alguns pogueren contemplar des dels balcons de l’hotel.
Dissabte 1 de juliol emprenem el viatge fins als peus de l’estació d’esquí d’Astún on, com si fóssem esquiadors de tota la vida, el telecadira dels llacs ens puja fins al punt on comença la ruta a peu: la ruta és coneguda com la “Ruta de los Lagos”, que nosaltres no la farem completa, però que serà igual d’espectacular.
Per tant, on baixem és l’inici de la ruta i la meta són “Les lacs d’Ayous” ja en la part francesa. Doncs bé, emprenem la marxa en direcció a l’ibón d’Escalar, per una pista ampla
i en molt bones condicions. Contemplem l’ibón, igual que els altres que ens trobem, amb aigües clares i també molt fresques; continuem la pista/senda i arribem al punt fronterer entre Espanya i França, el Col des Moines a una altitud de 2169 metres. El camí que continua a partir d’ara ja serà sempre una senda que anirà vorejant els llacs que hi ha en el recorregut. Senda que puja i baixa, entre pedres, rierols que porten aigua als ibóns i envoltats per magnífiques muntanyes que impressionen i que nosaltres al seu costat som simples i diminutes formiguetes.
En un encreument hi ha una sendeta que ens duu a l’ibón de Casterau: alguns hi van, i altres, ja que el camí és d’anada i tornada pel mateix lloc, decideixen esperar allí o continuar el camí ja que tenim per davant una forta i llarga pujada i al tombant de la cresta es divisa el refugi d’Ayous al qual s’arriba també després d’una forta i llarga baixada. Al peu del refugi es troba l’ibón de Gentau, i al final de l’ibón un formidable salt d’aigua, que com s’ha dit anteriorment, és omnipresent al llarg del recorregut.
Però el que no hem pogut veure i contemplar en tot el seu esplendor és el pic Midi d’Ossau ja que la boira ens ho ha impedit. Quina llàstima, ja que l’altra vegada, quan vam anar a Anayet tampoc vam poder gaudir de la seua visió! No defallim, ho intentarem una tercera vegada!
Esmorzem i dinem tot a la vegada i emprenem la tornada al telecadira dels llacs. Ara és tot al contrari: les baixades anteriors ara són pujades i les pujades baixades, però el paisatge sempre és el mateix: muntanya, prats i aigua. Arribem al telecadira prou abans de l’hora prevista ja que l’últim viatge el realitza a les 17 hores i d’aquí una altra vegada al peu de l’estació d’Astún.
Agafem l’autobús direcció Jaca i passem per davant del que era l’estació ferroviària internacional de Canfranc que vam visitar en visita guiada en el 2018, en aquell moment no tan esplendorosa com enguany i ara reconvertida en hotel.
Arribats a Jaca tenim temps de passejar i admirar la ciutat: la catedral romànica, la Torre del Reloj, abans presó, la ciutadella, i com no de fer alguna compra i seure en alguna terrassa de la gran oferta hostelera de la població.
És diumenge dos de juliol i enguany toca visita cultural: el monestir de San Juan de la Peña, tant el vell com el nou, a pocs quilòmetres de Jaca. Visita guiada en la qual el guia ens dóna informació sobre la construcció i personatges històrics que tingueren relació amb el monestir. El primer que visitem és el vell i després amb un autobús pugem a un pla on es troba el nou, ja que per diverses circumstàncies se n’hagué de construir un de nou i en un nou emplaçament.
El nou és enorme i la seua història es pot llegir en els panells informatius que hi ha penjats en les parets del mateix edifici.
El lloc on està edificat és un pla amb diversos serveis per a la gent que el visita. En un punt del pla surt un camí curt que va per dins del bosc i que arriba a un mirador: aquí trobem un panell informatiu en el qual apareixen els noms de les muntanyes i pics i l’orientació on les podem veure i efectivament així és: podem veure en tota la seua magnificiència part de la serralada pirinenca i localitzar els pics que apareixen en el panell informatiu.
Retornem a l’explanada i pràcticament és l’hora de dinar. Agafem l’autobús direcció Berdún on gaudim d’un excel.lent dinar en bona companyia i en el mateix restaurant on ja vam dinar en el 2018.
I aquí s’acaba: després de dinar, autobús i carretera fins a Xert, esperant que l’any que ve poguem gaudir d’un altre viatge com el d’enguany.
Salut i muntanya!