Xert
AGRUPACIÓ DE MUNTANYA EL TURMELL, XERT
SORTIDA SENDERISTA MARÇ 2025
Els Mangraners(Pantà d’Ulldecona)-portell* de l’Infern-morral del Junqueret-cova de l’Aire-portell de l’Infern- els Mangraners.
* Tots nosaltres coneixem el significat de la paraula “portell” (solsida en els marges de pedra seca o parets produïda per l’efecte de l’aigua o altres elements) ja que tots n’hem vist algun, bé en alguna finca nostra o en la finca del veí, però també té més significats i entre aquests altres tenim “pas molt estret entre dues muntanyes o altres elevacions del terreny” (DCVB) i això és el que és el portell de l’Infern.
En un principi per al mes de març la Junta havia programat una sortida a Horta de Sant Joan, però a causa de les inclemències meteorològiques i a l’estat del terreny, es va pensar
fer-ne una altra més a prop i amb coneixença del territori i per tant la Junta es va decantar per aquesta, la pujada al portell de l’Infern.
Ruta d’espectaculars vistes que transcorre pel massís dels Ports, lloc molt freqüentat per nosaltres ja que estem a poca distància i que era on s’anava a passar, a vegades el dilluns de Pasqua i algun dia de les festes d’agost. En el mes de gener d’aquest mateix any ja vam estar-hi i anarem a la cova del Drac.
No només gaudim de les vistes de la caminata, sinó que també gaudim del paisatge que ens trobem des que sortim de la població de la Sénia: la carretera fa esses i va pel costat i per la vall del riu: veiem com baixa el riu de la Sénia, avui amb un cabal considerable i quan arribem al pantà l’aigua rebossa la paret de l’embassament.
Bé, comencem. Són onze quilòmetres i poc més que es redueixen en una única pujada i una única baixada i un tros relativament pla que ens porta des del morral fins a la pujadeta
de la cova de l’Aire.
Emprenem la pujada sobre les 8.30 des de l’aparcament dels Mangraners i seguim les indicacions de portell de l’Infern i Fredes que veiem en els diversos postes que ens trobem pel camí. Comencem a pujar i pujar, per senda, camí i camí i senda i si ens aturem i mirem el camí que hem fet podem veure els últims contraforts de la serralada Ibèrica que encaixonen la cua del pantà ara a rebossar d’aigua.
Pins, carrasques, carrasquissos, matolls, argelagues, algun que altre ullastre, etc.
Vegetació típica d’aquestes contrades i que nosaltres coneixem tan bé.
De tant en tant anem canviant de vessant i quan som a la part del sol fins i tot s’està bé, però quan passem a l’obaga, ens trobem amb el sol mig tapat, amb plugim i un ventet ben fresquet. Això és el que ens vam trobar justament en el punt conegut com a portell de l’Infern. El portell de l’Infern és com un cantonet de carrers d’un poble. Pugem i pugem i arribem justament a la intersecció entre la pujada que fem nosaltres i la pujada o camí que poden fer els que vénen de Fredes.
La part que ve de Fredes és molt semblant a la cova de l’Enceloni: parets verticals en les quals hi ha unes petites viseres on es podien refugiar les persones (pastors i raberes) i que
ara regalimen aigua i aigua i que prou sovint ens cauen a sobre nostre unes gotes més
fresquetes…
En aquesta part no estem molta estona ja que l’oratge no ens ho permet. Tornem al punt de la intersecció (el portell) i emprenem el camí de la cova de l’Aire. En un punt que ens sembla adequat i que li toca el solet, esmorzem per a continuar després fins a la cova de
l’Aire. Aquest trosset és el més pla de tot el recorregut. La cova, com es pot veure en les imatges, és enorme en les seues dimensions.
Entre el punt on esmorzem i la cova tenim, un al costat de l’altre, el pont natural i el pas del pi, ja que un bonic exemplar de pi està justament en la senda i pareix que una enorme
columna de pedra estiga recolzada en l’arbre.
Sobre la mitat del recorregut, a la paret de la muntanya ens trobem una visera o petita
balma que ha estat utilitzada per l’home ja que es troba totalment paredada en pedra en sec i en una part d’ella hi ha una porta d’entrada.
Tornem després de la visita a la cova al lloc on hem esmorzat, repleguem les pertinences que havíem deixat i emprenem la baixada al pàrquing dels Mangraners on tenim els cotxes.
És la una i com hem fet fam , sense més dilacions marxem cap a Xert.
Fins la pròxima. Salut i muntanya!
