Cati
AGRUPACIÓ DE MUNTANYA EL TURMELL, XERT
ASSOCIACIÓ SENDERISTA L’ESQUETXE, ROSSELL
SORTIDA SENDERISTA PEL TERME DE CATÍ
La ruta senderista del mes de febrer ens porta a pujar al pic de la Nevera de Catí, pic que destaca en l’horitzó, ja que es veu aïllat, des de Xert, de la resta del paisatge i que sembla que ens desafia. Així que, es va proposar una ruta per a pujar-hi, i allí que hi vam anar.
Anem les dos associacions anomenades dalt, més companys de la Sénia, de Sant Mateu i altres poblacions, així com el guia local catinenc Marc i el seu fill.
Sortim de Xert a les 7.45 i sobre les 8.15 arribem a l’aparcament que hi ha al voltant del Santuari de la Mare de Déu de l’Avellà, al terme de Catí. Allí fem cap els 52 que emprenem
la caminata. Anem per una pista que passa per davant d’unes edificacions dedicades al turisme rural. Tot seguit comença una forteta baixada per començar acte seguit una forta pujada. Tant l’una com l’altra van per dins d’un dens bosc de carrasques, arbre que ens acompanyarà tot el recorregut. Sobre les 8.45 arribem a la part més alta de la pujada, la partició d’aigües, on hi ha una clariana. Descansem de l’esforç de la pujada i si tornem la vista enrere podem veure part del Santuari de l’Avellà.
Des d’aquí i abans d’emprendre l’última pujada que ens portarà al cim a una altitud de
1285, anem a veure unes coves que estan a cinc minuts de la Nevera Vella. Són dos coves
no molt grans però que devien de servir de refugi als pastors i altres persones de les
inclemències del temps. A la primera s’hi pot entrar a peu pla i a l’altra, que es troba al
costat s’hi puja per un escaló de pedra.
Tornem a la Nevera Vella i ara sí sense cap altre entreteniment fem cap al cim del que
nosaltres coneixem com a Nevera de Catí. Són les 11.30. Vistes espectaculars, les que
gaudim des del cim: Catí i la seua vall en direcció Albocàsser, amb la carretera pel mig i
les parcel.les ben treballades, Albocàsser i Tírig; mirant al nord, Xert i les moles; de cara a
l’est, Montsià i la punta de la Banya del delta de l’Ebre, la vall de la Salzadella i la mateixa
població; en algun moment i de forma difuminada alguna illa de les Columbretes i la serra
d’Irta; de cara al sud, el pic de Penyagolosa, Culla i Benafigos com si estigués col.locat
damunt d’un estant d’una prestatgeria; de cara a l’oest, el mas de Gibalcolla i el barranc de
Lusano.
Després d’admirar el paisatge i sense fer massa temps emprenem una única i llarga
baixada fins al Santuari. Hem de dir que bona part de la baixada la fem pel costat d’un
marge (paret) de pedra en sec que servia per a delimitar les parcel.les, bé treballades o
dedicades al bestiar. En aquesta baixada, també podem observar altres construccions en
pedra aprofitades per la gent que treballava en aquest llocs: màrgens que en el seu interior
contenien un povet que arreplegava l’aigua de la pluja per a poder beure i casetes que
servien per a refugiar-se de les inclemències del temps i una preciosa caseta de volta,
també en pedra en sec.
Baixem i baixem i quan s’acaba aquesta baixada tenim una pujadeta que ens deixa en
l’aparcament del Santuari de l’Avellà. Hora d’arribada: les 13 hores.
Fem els comentaris corresponents de la sortida i ens acomiadem fins la propera: els 29 de
març, Divendres Sant i pujada a la serra Turmell.
Fins la propera! Salut i muntanya!
Som ara en direcció a la zona coneguda com el Gravet, punt de reunió i de caçar a la joca en la temporada de la cacera i ens aturem per reagrupar-nos. Aquí hi ha una edificació feta amb materials actuals en runes que fa mal a la vista i que desgracia tot el conjunt paisatgístic: si no estigués, molt millor! Si alcem la vista i la dirigim de cara a la mola Murada, no la veiem, però sí que ens la podem imaginar, és la cova de l’Enceloni, orientada al Nord. Una cova que dins té un naixement d’aigua i es pot suposar que aquesta
aigua puga alimentar els ullals del racó dels Abeuradors, ja que, fa no fa, es troben en la mateixa direcció. Sobre les 9.30 arribem a un encreuament i uns pals indicadors: font de les Piques, 1,6 km i sant Marc, punt final de la caminata, 3,9 km.
A la font de les Piques no anem, ja que hem de baixar fins al fons del barranc i tornar a pujar pel mateix camí. Aquesta font són una sèrie de piques fetes en pedra i col.locades una al costat de l’altra de major a menor capacitat i amb una canaleta al mig perquè puga
baixar l’aigua d’una a l’altra. Aquestes servien per a donar de beure al bestiar que hi havia en els masos d’aquella zona.
Des d’aquí i abans d’emprendre l’última pujada que ens portarà al cim a una altitud de 1285, anem a veure unes coves que estan a cinc minuts de la Nevera Vella. Són dos coves
no molt grans però que devien de servir de refugi als pastors i altres persones de les inclemències del temps. A la primera s’hi pot entrar a peu pla i a l’altra, que es troba al costat s’hi puja per un escaló de pedra.
Tornem a la Nevera Vella i ara sí sense cap altre entreteniment fem cap al cim del que nosaltres coneixem com a Nevera de Catí. Són les 11.30. Vistes espectaculars, les que
gaudim des del cim: Catí i la seua vall en direcció Albocàsser, amb la carretera pel mig i les parcel.les ben treballades, Albocàsser i Tírig; mirant al nord, Xert i les moles; de cara a
l’est, Montsià i la punta de la Banya del delta de l’Ebre, la vall de la Salzadella i la mateixa població; en algun moment i de forma difuminada alguna illa de les Columbretes i la serra
d’Irta; de cara al sud, el pic de Penyagolosa, Culla i Benafigos com si estigués col.locat damunt d’un estant d’una prestatgeria; de cara a l’oest, el mas de Gibalcolla i el barranc de Lusano.
Després d’admirar el paisatge i sense fer massa temps emprenem una única i llarga baixada fins al Santuari. Hem de dir que bona part de la baixada la fem pel costat d’un
marge (paret) de pedra en sec que servia per a delimitar les parcel.les, bé treballades o dedicades al bestiar. En aquesta baixada, també podem observar altres construccions en
pedra aprofitades per la gent que treballava en aquest llocs: màrgens que en el seu interior contenien un povet que arreplegava l’aigua de la pluja per a poder beure i casetes que servien per a refugiar-se de les inclemències del temps i una preciosa caseta de volta,
també en pedra en sec.
Baixem i baixem i quan s’acaba aquesta baixada tenim una pujadeta que ens deixa en l’aparcament del Santuari de l’Avellà. Hora d’arribada: les 13 hores.
Fem els comentaris corresponents de la sortida i ens acomiadem fins la propera: els 29 de
març, Divendres Sant i pujada a la serra Turmell.
Fins la propera! Salut i muntanya!
