Xert
AGRUPACIÓ DE MUNTANYA EL TURMELL
SORTIDA SENDERISTA PEL TERME DE SANT MATEU: EL RACÓ DEL FRARE
Per començar l’any 2024, l’Agrupació de Muntanya el Turmell de Xert i l’Associació Senderista l’Esquetxe de Rossell hem anat a la cova dels Ermitans en el paratge conegut
amb el nom de Racó del Frare en el terme de Sant Mateu, però que des de Xert es troba a dos passos. A mig camí se’ns uní Felipe Guasch i companya, tots dos de Sant Mateu.
La particularitat no és la dificultat del trajecte a fer a peu ni qualsevol cosa que se li puga semblar. La particularitat és que anem a la cova dels Ermitans que es troba en una paret vertical d’una muntanya i que l’accés es pot realitzar per dos llocs diferents tal i com s’explicarà més endavant. A més cal dir que aquesta cova o successions de coves és al llarg de tota una balconada sense baranes i amb la repisa decantada de cara a la paret i amb una amplària suficient perquè es puga passar d’una part a l’altra, però com sempre passa, també hi ha un punt més estret, pel qual cal anar amb compte, ja que sinó ens trobem amb el buit
més absolut.
Sortim els dos grups des de Xert amb cotxe fins a la font de la Guilona, pràcticament eixuta a causa de la persisten seca que ens acompanya des de meitat de l’any passat: ja ens
podem imaginar el paisatge que ens trobem: sec, sec i sec.
A la font de la Guilona deixem els cotxes i emprenem una pujada no massa llarga fins el mas d’en Coll, en la partició dels termes de Xert i Sant Mateu. Aquí si mirem en direcció a
Xert podem veure diversos masos, cosa que indica que aquestes contrades, avui en dia abandonades, en un temps no massa llunyà eren habitades i les seues terres ben aprofitades per al conreu i les raberes de bestiar. Els masos són: el mas de la Roca o Escolano (no confondre’l amb el mas de la Roca o de Coron, ja en el terme de Sant Mateu), mas de Pobill, mas Blanc mas de la Guilona, mas de l’Espardenyera i mas de Llansa.
A partir del mas d’en Coll anem un tros mig pla fins arribar a una clariana on podem observar una sèrie de construccions per a la cria de bestiar, avui en dia abandonades. Aquí hi ha un poste indicador que ens diu per on podem arribar a la cova. Agafem el camí de la
dreta que és una pujada fins arribar a un altre poste que és l’altura més elevada de tot el recorregut amb unes vistes magnífiques: pobles com la Salzadella, Sant Mateu, Tírig i serres com les Moles de Xert, el Montsià i allà al fons el Penyagolosa. Aquí podem tirar cap avall i arribar a la cova a través d’una estreta canal que té una corda per ajudar a baixar i pujar, o continuar una senda que passa per davant del mas de la Roca o de Coron i transcorre per damunt de la balconada on es troba la cova. Agafem aquesta segona opció i
sense cap problema baixem a la balconada i caminem fins arribar poc més o menys a la meitat on trobem la cova i les diverses obertures on veiem que devien ser habitades ja que
tenen rastres de fum. Asseguts en aquesta balconada esmorzem i com ja és hora de tornar
a casa el grup es divideix en dos: un, el més nombrós torna pel camí que havíem vingut; l’altre torna per l’estreta canal i arribem al punt de trobada que havíem acordat abans d’emprende la tornada: el mas de la Roca, dit d’aquesta manera perquè les parets de l’edificació estan assentades damunt de les roques del lloc.
Reprenem la tornada i en un punt del recorregut ens desviem a la dreta per observar el paisatge que s’obri a la nostra vista. A part de les localitzacions abans dites ara podem
veure les poblacions de la Jana, Traiguera i Cervera del Maestre.
Tornem al camí principal i sense cap aturada més, arribem a la font de la Guilona on ens acomiadem fins la propera que serà en el mes de febrer de 2024.
Fins la propera! Salut i muntanya!