Riu Sénia
AGRUPACIÓ DE MUNTANYA EL TURMELL DE XERT
ASSOCIACIÓ SENDERISTA L’ESQUETXE DE ROSSELL
RUTA SENDERISTA: CAMÍ FLUVIAL DEL RIU SÉNIA
Fem cap a la Sénia, població ja de Tarragona, i en concret al paratge conegut com a ermita dels Sants Metges, a la portalada de pedra de la qual hi ha una inscripció que ens indica l’any de construcció, tot i que la xifra de les desenes no s’hi veu amb claredat: 18(…)2. Aquí comença un camí asfaltat que ens porta al llit del mateix riu que anirem
vorejant fins arribar a la font de Sant Pere.
La senda és coneguda com a Camí Fluvial del Riu Sénia i en ell trobem panells informatius sobre la importància que tingué el riu i les diferents construccions que s ́hi
feren per a poder utilitzar l’aigua, ja des del segle XIX.
Des de la carretera es veu el pont de Malany que rep aquesta denominació pel molí homònim construït a la vora del riu. El nom de Malany atribuït al molí té dos versions: la
primera, perquè l’any en què es va posar en funcionament, el riu no portava aigua i no es podia moldre; la segona és totalment contrària, ja que assegura que el molí es deia així perquè era l’únic molí on es podia moldre en anys dolents.
I comencem la pujada fins a la font de Sant Pere: passem pel toll dels Arenals, piscina natural on la gent es banya, malgrat que l’aigua no està gens calenteta; continuem pujant i
arribem al Partidor, punt en el qual l’aigua del riu es desvia tant a la dreta com a l’esquerra, però s ́hi manté un cabal suficient que baixa pel llit. Allí hi ha una construcció, ja del segle
XIX que rep el nom de la Peixera del Poble, que se situa obliquament al llit del riu.
Aquesta peixera i altres que retenien l’aigua (n ́hi ha una vintena), se situen ja siga en zones amples o bé en petits salts, per tal de poder aprofitar el desnivell. Estaven construïdes amb diferents materials que han anat variant al llarg del temps.
Continuem pujant i al poc de temps, passem per davant del molí de Martinet situat a la banda de Castelló, edificació de la qual poc podem veure a causa de la vegetació existent.
Ja estem acabant el recorregut, però abans d’arribar a Sant Pere ens trobem amb una solsida que hem de passar per arribar a la meta. Allí, a la font de Sant Pere, ens trobem
amb la cova dels Músics.
Com no podem passar a l’altra part del riu, ja que hauríem de nadar, tornem al punt de partida i en un punt intermedi esmorzem i en el toll dels Arenals els i les més atrevides
prenen un gratificant bany.
Tot seguit reprenem el camí, ja amb cotxe i ens dirigim a les Cases del Riu on prenem un refrigeri en el bar del poble i acte seguit continuem fins a Xert. Fi de la caminata.
