Xert
6 AGOST DE 2023
AGRUPACIÓ DE MUNTANYA EL TURMELL, XERT
ESMORZAR SOCIAL DELS SOCIS DE L’AGRUPACIÓ
RUTA SENDERISTA PEL TERME DE XERT
Itinerari: sant Marc, mas dels Fontanals, racó dels Abeuradors, font dels Fontanals, Gravet, font de les Piques, mas de l’Obaga, Sant Marc. No tot ha de ser caminar i caminar, també hi ha un dia destinat a compartir la caminata i
un fabulós entrepà en un lloc emblemàtic del poble: aquest any toca a l’ermita de sant Marc de la Barcella.
Pugem amb cotxe fins al peu de l’ermita de sant Marc i a les 7.45 prenem el camí en
direcció al mas de l’Obaga, que deixem quasi que tot seguit i pugem per una senda a través de la muntanya on s’aprecien encara els bancals o feixes que abans van ser traballades per la gent que habitava aquests paratges.
Cal dir que aquesta senda és nova i que ha estat oberta per l’Ajuntament de Xert.
Aquesta senda ens portarà fins al racó dels Abeuradors. També hem de dir que a partir d’aquí, poc més o menys, membres de l’Agrupació també han col.laborat per eixamplir i
acondicionar pista i senda fins arribar a la zona coneguda com el Gravet.
Sobre les 8.15 passem pel costat del mas dels Fontanals, topònim que ens indica que aquest mas degué ser edificat prop d’un punt en què devia haver un naixement d’aigua.
Nosaltres aquí no n’hem vist, d’aigua, però sí que en veurem i ben prompte. Seguim pujant per la senda i seguim passant per llocs on veiem les conseqüències dels aiguats de novembre de 2022 i de maig de 2023.
A les 8.45 arribem al racó dels Abeuradors, lloc on veiem que hi ha un petit viver on arriba l’aigua dels diversos ullals que hi ha en la zona. La bassa està plena i d’ella surt un reguer que desapareix dins de l’espessa vegetació i que fa cap a la font de Baix. Al seu
costat es poden veure encara, i en molt bon estat, unes feixes ben sustentades per màrgens de pedra en sec que en un tems no massa llunyà devien ser horts regats amb l’aigua del
racó dels Abeuradors. Cal dir que aquesta surgència d’aigua està relativament prop del mas dels Fontanals i que de moment la major part del recorregut l’hem fet per l’ombra , cosa que hem agraït i molt!
Després d’observar el lloc, reprenem la senda que ens porta al camí principal i després d’un revolt ens trobem de sobte amb el sol de cara i una vista majestuosa i ben clara de el
Curelló, la mola Llarga, la Redona i gràcies al ventet que bufava i que hem passat de l’ombria a la solana.
Som ara en direcció a la zona coneguda com el Gravet, punt de reunió i de caçar a la joca en la temporada de la cacera i ens aturem per reagrupar-nos. Aquí hi ha una edificació feta amb materials actuals en runes que fa mal a la vista i que desgracia tot el conjunt paisatgístic: si no estigués, molt millor! Si alcem la vista i la dirigim de cara a la mola Murada, no la veiem, però sí que ens la podem imaginar, és la cova de l’Enceloni, orientada al Nord. Una cova que dins té un naixement d’aigua i es pot suposar que aquesta
aigua puga alimentar els ullals del racó dels Abeuradors, ja que, fa no fa, es troben en la mateixa direcció. Sobre les 9.30 arribem a un encreuament i uns pals indicadors: font de les Piques, 1,6 km i sant Marc, punt final de la caminata, 3,9 km.
A la font de les Piques no anem, ja que hem de baixar fins al fons del barranc i tornar a pujar pel mateix camí. Aquesta font són una sèrie de piques fetes en pedra i col.locades una al costat de l’altra de major a menor capacitat i amb una canaleta al mig perquè puga
baixar l’aigua d’una a l’altra. Aquestes servien per a donar de beure al bestiar que hi havia en els masos d’aquella zona.
El camí és ben fàcil, ja que tot és pista i es troba en motl bones condicions, i novament en un altre encreuament, a part dels mateixos indicadors, trobem una petita creu que porta
una inscripció: CREU DEL GRILL. És el lloc on morí una persona i segons la llegenda es col.locà una creu que amb el pas del temps ha desparegut, però que algú del poble n’ha fet una de nova i la col.locada en el mateix punt. Ara simplement queda un breu passeig fins arribar a sant Marc on esperem que arriben els companys amb el ben merescut entrepà de pernil o vegetal, segons els gustos, la beguda i un preciós i boníssim pastisset de melmelada d’albercoc, acompanyat d’una degustació de “nofre”. Cal dir que els pastissos tenien cadeneta i a pobles veïns aquest tipus de dolços, amb cadeneta, se’ls anomena “casquetes”.
Havent satisfet la nostra fam, tornem al poble amb els cotxes que tenim al peu de l’ermita i ens acomiadem fins la marxa nocturna que serà l’últim cap de setmana del mes d’agost de
2023.
Salut i muntanya!
