Vallibona
AGRUPACIÓ DE MUNTANYA EL TURMELL. XERT
12 de març de 2023
Ruta circular per la veïna població de Vallibona, tan a prop a peu i tan mateix tan lluny amb el cotxe! Aquesta vegada també en som una bona colla, els que sortim de caminata: Xert, Sant Mateu, la Salzadella, Rossell, la Sénia, Vinaròs i l’amfitrió Juanjo Palomo, alcalde, guia i promotor de la caminata.
L’itenrari és el següent: font dels Bassiets, la Basseta, el Peiró Trencat, la roureda, font de les Roques, mas de Cap d’Ombria, mas de Baix Santa Águeda i Vallibona.
Com sempre i amb puntualitat anglesa hem sortit de Xert amb cotxes fins Vallibona. El abans tan temut port de Querol, ara pràcticament ni es reconeix; això sí els dèsset quilòmetres de corves fins a Vallibona encara persisteixen!
Arribem a Vallibona on ens espera Juanjo, el guia de l’excursió. Allí esperem els rossellans i els altres participants que s’hi hi han afegit.
Són les 8.15 quan emprenem la marxa en direcció a Morella, per fer cap al Peiró Trencat, col.locat al fil de la serra que fa de divisòria entre Morella i Vallibona. Sortim de Vallibona
i enfilem una senda i al fons es veu el llit del riu Cervol, riu que ens acompanya en tot el recorregut. Quina pena que no porte aigua, malgrat els aiguats de novembre de 2022!
La senda està penjada entre magnífics màrgens de pedra seca (parets) i el llit del riu. En algun punt la senda està tallada per un portell (solsida de pedres, en alguns casos produïda per l’efecte de la pluja). Com ja s’ha comentat en les altres dues cròniques, els màrgens servien per llevar del camp treballat les pedres, fer de límits entre els veïns i de suport a la terra per al seu conreu.
Anem per dins del bosc sobretot de pi i carrasca i de vegades per un camí entre dos màrgens de pedra que rep el nom de “lligallo”: per aquestes vies passaven els ramats d’ovelles, cabres, vaques per a anar a pasturar a un lloc i també per a la transhumància; de fet els màrgens servien perquè els ramats no entressen en els trossos conreats. De lligallos,
n’hem trobat de dos mides, segons la importància i la quantitat de bestiar que havia de passar.
També ens hem fixat en la vegetació: arbres monumentals i no tant però que són importants per a aquests llocs: el grèvol, el pi, la sabina, la carrasca i en aquest viatge una frondosa roureda, tot i que en aquest temps els arbres estiguessen sense fulles!
Seguim pujant i pujant, passem a l’altra banda del riu i seguim al senda. Ens trobem amb la font dels Bassiets on un senyal ens indica el temps que hi ha per a arribar a Vallibona i Morella.
Si mirem a l’altra banda de riu veiem una llarga balma que es troba en la paret del mateix riu i a sobre de la balma uns magnífics màrgens de pedra en sec (balma: espècie de cova
allargada no molt profunda que servia de refugi a pastors i ramats en qualsevol època de l’any i sobretot quan hi havia tempesta).
Continuem la pujada ara pel mig del lligallo, passem per davant del mas de Jovaní i sobre les 10.30 arribem, poc més o meyns a la meitat del recorregut: el Peiró Trencat, en la divisòria entre Morella i Vallibona. Des d’allí es té una bonica panoràmica de la vall del riu Cervol i de les terres que envolten la ciutat de Morella, població que es veu molt bé de d’aquesta situació. En el Peiró hi ha una vitrina amb tres figures, i a sota en el refet peu del Peiró hi ha un caminant fet de ferro que representa els caminants de la penya Setrill de Benicarló que tots els anys fan la pujada a peu des de Benicarló a Morella.
Reprenem el camí i ara anem pel fil de serra sense massa vegatació: eriçons( coixinets), gengibres, sabines i algun que altre pi, segurament a causa de les condicions climatològiques del lloc; això sí, restes de la presència de ramats de cabres, ovelles i vaques sí i amb abundància!
Seguim i en un punt deixem el fil de la serra i ens endinsem en una densa roureda (quina pena que no tinguen fulles!). El passeig és molt agradable, i més tenint en compte que podem pensar que anem per damunt d’una catifa de fulles de roures. Arribem a la font de les Roques, la porta de la qual està tapada per fustes i algun ferro.
Deixem la pista i continuem per una senda que ens porta al mas de Cap d’Ombria, edificació restaurada a l’igual que els que trobem a continuació, mas de Baix Santa Águeda i mas el Maset. Entre mig ens trobem amb dos exemplars magnífics de roures i un pi, una vegada hem deixat enrere la font de les Roques. Seguim la baixada per senda i lligallo fins que arribem una altra vegada a Vallibona però aqueta a peu!
